Més poemes...
LLIBRE D'EXILIS(1971)
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
-Vicent Andrés Estellés-
aixa dijo
hola wapa!! et pose unes paraules que per mi son molt boniques moltes petons***, endavant !¡*¡!
-Néixer en una terra que en pertany,i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar.
D'un país de només una bandera,de quatre barres fetes de sang;que el meu parlar i el meu taranà fa bategar, quan el meu cor estima el català.
Paraules escrites amb amor, a una terra, una llengua.
A Catalunya, el meu país.
6 Noviembre 2007 | 07:04 PM