PRINCIPIS

He endreçat el calaix; ja l’hi tenia

però no se sap mai què pot passar

si ve que, fet i fet, em globalitzen.

Amb l’endreça defenso una misèrrima

quota de poder: la de pensar

lliurement el que vulgui i comportar-me

discretament d’acord amb el que pensi.

Funambulesc, faig tràgics equilibris

entre el silenci i la procacitat

i menjo poc i bec encara menys

per si tornen els dies de penúria.

No passaré de vell, però confio

que sempre hi haurà algú per recordar

que el sol surt per tothom, i cada dia.