El capitalisme, de la mà del patriarcat, generen premeditadament un sistema de valors en funció dels interessos dels capital. Des de l’aparició de les democràcies liberals, el capitalisme no només es dedica a estructurar la societat des dels àmbits de producció i treball, sinó també condiciona tots els àmbits de la nostra vida. Un sistema de valors que et diu no facis, no diguis, no vagis, no pensis. Valors de submissió atribuïts sobretot en la construcció social de la 'dona'.

A la segona meitat del segle XX la dona s’incorpora massivament al mercat laboral. A les societats occidentals hi ha una sensació d’avenç i progrés, ja que es creu que aquest fet desestructurarà la perpetuació dels rols. Però lluny d’això, el capitalisme i el patriarcat es tornen a donar la mà. A través dels mitjans de comunicació, del sistema educatiu, de l’església, de la família, i altres estructures socials al servei del capitalisme, ens fan creure que les dones hem aconseguit els nostres drets i que ara ja tan sols queden petits problemes de percentatge: problemes de paritat. És el fals discurs de la igualtat.

En realitat el que s’assoleix és una reproducció de la jerarquia que estableix el patriarcat en l’àmbit de la vida privada dins del món laboral.
Els rols es tornen a reproduir beneficiant al sistema econòmic: no només estem discriminades per la doble escala salarial, menys contractes indefinits, llocs de treballs precaris, treballs mal qualificats de mitja jornada, acomiadaments, no renovació de contracte laboral associats a la maternitat, l’atur (les xifres d’atur femení doblen el masculí, i encara més el de les dones entre els 16 i els 25 anys, que constitueixen el 36% de l’atur català) etc., sinó també pel fet de ser dones. Es fa palesa la segregació vertical i horitzontal del mercat de treball segons els gèneres.
Avui en dia segueix existint "feines d’homes" i "feines de dones".

Aquest progrés només es resumeix en que les dones amb la seva nova autonomia econòmica han assumit els valors que tradicionalment eren dels homes (individualisme, competitivitat, racionalitat, fredor...), i tots anem competint mentre les elits ens governen. El consumisme desaforat, l’ individualisme exagerat, l’agressivitat, la competitivitat, la submissió i el "tant tens tant vals" (valors neoliberals) influeixen en la consciència de les dones als Països Catalans. El capitalisme i el patriarcat està esforçant-se contínuament perquè perdem la identitat com a catalanes i com a dones.

Així doncs, si la participació de les dones en el treball perpetua les jerarquies patriarcals sense qüestionar-les conscientment i col·labora en les necessitats del capitalisme, ara cal que radicalitzem i aprofundim la crítica. La justícia social entre treballadors i treballadores s’aconseguirà quan tots i totes tinguem la mateixa oportunitat d’accés als recursos, sense desigualtats socials. Però això no passarà mai en un sistema econòmic capitalista on justícia social és un concepte antagònic i desigualtat social una necessitat material.

Una lluita que passa per reconèixer que les dones tenim dret a ser protagonistes del nostre destí i que no estem disposades a seguir cap rol patriarcal. Si tota l’opressió que patim és estructural, només pot haver-hi una solució. Combatre i destruir l’arrel del problema. Hem de plantar cara a les discriminacions de gènere i de sexe:

DESTRUEIX EL PATRIARCAT!

COMBAT EL CAPITALISME!

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 21 de febrer de 2007