OBRINT PAS

BIOGRAFIA:
Obrint Pas és una formació musical nascuda a València el novembre de 1993 després de la desaparició del grup Tant Se Val. En el març del 1994 enregistren la seva primera maqueta, Obrint Pas, en uns estudis d'Alboraia (l'Horta). Amb aquesta maqueta guanyen el III Tirant de Rock. Com a premi el grup participa amb tres cançons en un CD compartit. El novembre del mateix any enregistren un altre maqueta, La nostra hora, on comença a reflectir-se l'evolució musical del grup.

En l'any 1995 incorporen nous elements - dolçaines i percussió - i llavors el grup começa a agafar forma. Durant 1995,1996, 1997 Obrint pas fa un munt de concerts arreu dels Països Catalans, tocant amb grups com Negu Gorriak, Dut, Skarface, Al Tall, l'Elèctrica Dharma, Lluis Llach, Skatalà, Dr. Calypso, Brams, Joxe Ripiau, Georges Moustaki, Manu Dibango, Su Ta Gar, Potato, Siniestro Total, Alpha Blondy o U-Roy.

A l'agost de 1995 fan una tercera maqueta: Recuperant el somni de la qual ja es porten tres edicions i s'han venut més de 3000 còpies. El setembre de 1996 Obrint Pas participa al concurs de maquetes d'Enderock, concurs dins el Festival de la Música Viva de Vic, i guanyen junt amb els gironins Zitzània.

El juliol de 1997 s'autogestionen el seu primer CD, La revolta de l'ànima, amb 5 cançons i sorgeix el seu segell propi: 45 Revolucions Records, un nou projecte per omplir el buit discogràfic en el que hi ha en el País Valencià.

A l'octubre de 1999 Obrint Pas contacta amb la discogràfica Propaganda Pel Fet! i enregistra el seu primer llarga durada als estudis Experience i a l'Estudi de Música de València, anomenat com ells mateixos. Aquest disc representa un repàs a la història del grup i ens ofereix una barreja de bon hardcore, reggae, ska i música tradicional valenciana.

Finalment, al febrer de 2002, el conjunt de València entra als estudis Katarain (Navarra) i a l'abril del mateix any apareix el seu darrer treball: Terra.

COMPONENTS:
- Xavier Sarrià; Guitarra i veus (Barcelona 1977). Membre fundador del grup, formà part també de la creació de Tant Se Val. Fill d'emigrants valenciants, viu a València des de jove.

- Josep Pitarch; Baix (València 1977). L'altre membre fundador del grup que resta des de la seva creació, i que també formà part de Tant Se Val, on tocava els teclats. Ha tocat en diferents grups de blues, com ara Bonoblus o El Pulgar de Tom, i diverses formacions espontànies amb prestigiosos components. Actualment toca també al grup Camilo Cienfuegos.

- Miquel Girones; Dolçaina, percussions i veu (València 1979). És el membre més polifacètic del grup i la seua entrada l'abril del 1995, significà un revulsiu en la concepció d'aquest. Ha estudiat solfeig i fins 3er de percussió. Actualment estudia 2n de dolçaina i 1er de contrabaix al conservatori de València.

- Marc Guardiola; Bateria (València 1977). Membre històric de Tant Se Val -fou el segon bateria del grup-, es retrobà amb els seus antics companys el novembre de 1995, després d'haver rodar un temps amb Munlogs. La seva entrada va fer afiançar el grup en les seves bases, alhora que li donà més força en els directes.

- Miquel Ramos; Veus i teclat (València 1979). Provinent de formacions com Heuraexodus, s'integrà en el grup el novembre de 1996 per tal de reforçar les veus i introduir els teclats, donant així més dinamisme i color als directes.

- Robert Fernandez- Guitarra (València 1979). S'incorporà al grup el setembre de 1994 i li donà força i contumdència. Abans havia tocat en Heuraexodus, formació germana d'Obrint Pas.

Del sud:
Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol.

Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant complicat que ja no veig el nord.

Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors que sempre assequen plors.

Sóc del sud, país que ja no hi és, que s'amaga del temps dins el cor de la gent.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d'uns països sense nom

Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol.

Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant complicat que ja no veig el nord.

Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors que sempre assequen plors.

Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d'uns països sense nom

Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

servido por fondeguillera 1 comentario compártelo