24 Agosto 2008
Ei!!! Que no he publicat res des de maig per diversos motius:
1 - No tinc Internet a casa ... i ja no tinc les classes d'informàtica a l'institut....
2 - També tinc dret a unes vacances d'estiu jejejeje...
Supose que ara que començaré Infermeria a València.... sí, sí, Infermeria... aniré publicant més cosetes al llarg de les setmanes....
En fi bones vacances a tots i a veure si comença ja la rutina....que tanta calor i tantes vacances atrofien jajajaja
16 Mayo 2008
Després d'una temporada sense escriure res (estic estudiant moltíssim i no tinc temps...) torne a la càrrega.
A l'últim article publicat us vaig dir que havia escrit una narració per al concurs intercentres de l'institut. Doncs bé, ací vos deixe el pròleg. Espere aviat poder crear l'enllaç on la podreu descarregar sencera.
També tinc ja el resultat del concurs. Dels 6 instis participants dos em donaren un 9i els altres quatre, per la temàtica del relat i per tenir més folis del que demanaven ni se'l varen mirar.
Espere que us agrade i espere també les vostres opinions. Moltes gràcies per tot.
QUADERN DE REFLEXIONS - Concurs Intercentres 2008
PRÒLEG
Aquesta és una història verídica. La meva història. Una història que gira entorn a una persona a la que, sense haver molestat a ningú, l’han assetjada per la seva ideologia política i per haver defensat el que estima: la seva llengua, els seus orígens, els seus ideals, la seva terra i la seva història com a poble.
Si em demaneu un motiu pel qual escric aquestes línies és per intentar plasmar els meus sentiments i els meus pensaments ens aquells moments d’angoixa el millor possible, perquè el lector entengui com se sent una persona en aquesta posició, ja que la gent pensa que només és una gresca o una baralla sense importància entre dues persones sense veure que, darrere del que s’observa a simple vista, hi ha la intolerància, l’odi a una cultura, el caràcter violent de l’assetjador i els pocs valors que a aquesta persona se li han inculcat.
Potser també us pregunteu el motiu pel qual he decidit canviar els noms als personatges. Sé que si aquestes persones llegeixen açò se sentiran al·ludides i no els caldrà cap nom. A l’altra gent us dic, que aquestes persones només són un nom, un nom insignificant en aquesta història en la que el que veritablement importa són els fets i les paraules.
8 Marzo 2008
Estimats amics que llegiu el meu blog:
Us avise que després de Pasqua publicaré una narració que jo mateixa he escrit i amb la què em vaig presentar al Concurs de Narrativa Intercentres.
Els que em coneixeu ja sabeu de què va i per als que no, us diré que l'any passat vaig patir un assetjament de tipus polític pel simple fet de defensar el que estime: les meves arrels, la meva llengua...
Després del mal any que vaig passar, he decidit fer saber a la gent que això està passant. Sé que possiblement la cosa no canvie... perquè aquest tipus d'assetjament fa mots anya ja que passa i tot el món diu que són bregues entre joves.... però en fi, crec que en el fons és molt més que això.
El cas és que vull compartir amb vosaltres aquesta narració que, com he dit, publicaré ací al blog després de les vacances de Pasqua.
Espere que us agrade.
8 Marzo 2008
Aquests dies, al voltant de la data del 8 de març, els actes institucionals es multipliquen per celebrar el dia internacional de la dona. Però el 8 de març, no ho oblidem, és el dia internacional de la dona treballadora.
En la societat capitalista heteropatriarcal en què vivim el treball és clau pel capital, per la seva producció i reproducció social. Si parlem de treball en aquest model social, hem de parlar de la divisió sexual del treball. Així el paper del treball en el capitalisme, on per sobreviure l’hem de vendre en la majoria de casos per un salari indigne, és bàsic per a entendre les nostres identitats com a membres d’aquesta societat. La centralitat del treball assalariat en el món de l’economia de mercat dins l’esfera pública i la invisibilitzció del treball domèstic no remunerat, considerat com a "acte privat d’amor", caracteritzen la divisió sexual del treball que estructura tot el nostre món i la imatge que tenim d’ell.
Per això nosaltres avui volem remarcar en la importància del treball en la identitat de les persones i en la construcció de les nostres relacions humanes quotidianes. No volem deshumanitzar el problema darrere de les grans estadístiques, perquè la divisió social i sexual del treball afecta sens dubte la manera com una societat es fa càrrec d’allò més bàsic, la vida humana, sobretot d’aquells col·lectius més vulnerables com els de la infantesa i la vellesa. La violència de gènere televisada, per posar un exemple, ignora els patiments d’aquesta divisió (sexual i social), els sorprenen els maltractaments duts a terme per dones contra infants i gent gran, abocades a un treball devaluat socialment, tant que ni tan sols es considera treball. Evidentment, el patiment humà que tot això comporta no es pot resumir en estadístiques ni relats sensacionalistes.
Els avantatges que la divisió social i sexual del treball aporten al capitalisme són obvis: entre d’altres, reproducció gratuïta de la força de treball -que ens nega fins i tot el dret a autodeterminar, de decidir sobre els nostres cossos i vides- reserva de mà d’obra barata, i doble escala salarial per pressionar a la baixa els salaris generals. Aquesta divisió del treball en base al sexe, és sens dubte sustentada per la família tradicional nuclear i heterosexual que l’Església i altres sectors reaccionaris, defensen a ultrança. Divisió, però, també perpetuada per les hipòcrites lleis fetes pel PSOE, com la panacea de la Llei de Conciliació Laboral o LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de març de la Llei d’igualtat d’oportunitats a la feina, que ignorant la realitat social sexista, ens fa a les dones encara més vulnerables a la precarització de l’accés al treball i de les condicions d’aquest, en situar-nos en desavantatge respecte als homes a l’hora de buscar feina.
La jornada laboral es podria reduir a nivell mundial fins a 4 hores diàries si es socialitzaren realment els beneficis dels avenços tecnològics, cosa que ens permetria repartir més equitativament el treball, productiu i reproductiu, sense necessitat d’acabar mercantilitzant fins i tot les activitats de cura. Però evidentment, cap economia estatal capitalista es pot permetre aquest luxe en un món cada vegada més sotmès a la competència del mercat internacional. Per això el nostre camí passa necessàriament per la destrucció del capitalisme i la construcció d’una nova societat més humana i justa.
El capitalisme, amb la divisió social i sexual del treball perpetua i es beneficia, sobretot, de la divisió de la classe obrera. S’ha acusat molt sovint el feminisme de ser la causa d’aquesta divisió, però resulta que l’esquerra, ignorant durant dècades els problemes de la meitat de la població, era qui no se n’adonava d’una divisió real que ja existia, mentre acusava les dones de conservadorisme per la seva escassa participació política. Com hi havien de participar si després d’una llarga jornada a la fàbrica havien de començar-ne una de nova a casa?
Sembla que l’esquerra revolucionària se n’ha adonat d’això, que ara som més conscients que el capitalisme es beneficia de la divisió d’interessos que crea al si de les classes populars la reproducció d’una ideologia que converteix el treball assalariat en el centre de la identitat masculina i atorga el paper de "pacificadores socials" a les dones, que centrades en el benestar familiar garanteixen l’estalvi, el consum, la transmissió de valors a les següents generacions, i molt important, eviten que els seus companys es fiquin en embolics sindicals. És per això que considerem la lluita feminista com un dels nostres eixos centrals, perquè amb un trencament d’arrel amb les posicions de gènere i la seva funció en l’ordre capitalista podem fer-lo perillar realment.
Nosaltres avui volem superar la imatge victimista d’un feminisme i enviar un missatge de solidaritat a totes les dones que participen activament en les diferents lluites de resistència d’arreu del món: contra el capital, contra l’imperialisme, contra el patriarcat, i per la seva contribució a un món més solidari, internacionalista, equitatiu, on les relacions igualitàries entre les persones i els pobles siguin la base del nou ordre mundial.
Ens pesa massa viure la violència estructural del sistema capitalista patriarcal. Per tot això, i perquè és la única solució: AIXAFEM EL CAPITALISME! DESTRUÏM EL PATRIARCAT!
Endavant OSAN
8 de març de 2008, Països Catalans
16 Febrero 2008
Davant les darreres agressions de caire nazi patides per diferents persones les darreres setmanes, des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, volem manifestar:
La nostra solidaritat amb totes les persones que han patit i pateixen aquestes agressions, especialment amb el company d'Endavant de la Plana agredit aquest passat cap de setmana i al qui marcaren una esvàstica a la cara i al jove de València apunyalat brutalment ara fa unes setmanes.
La nostra preocupació per l'escalada violenta que patim a diferents comarques dels Països Catalans. Sols a la ciutat de València es tenen comptades 600 agressions de caire xenòfob a l'any sent el col·lectiu d'immigrants qui més pateixen aquestes agressions. Davant d'aquest volum tant alt de violència la resposta de les administracions ha sigut la de mirar cap un altre costat i evitar reconèixer que s'ha de fer front a aquells que peguen pallisses, ataquen centres socials o llibreries o a aquells que intenten apunyalar joves pel simple fet de ser diferents a ells.
La nostra indignació davant la total impunitat amb què comptem aquestes agressions nazis. Una vegada més, l'actuació política, judicial i policial torna a demostrar aquesta impunitat: pallisses, bombes, intents d'assassinats.... no han sigut suficients perquè cap estament públic decidisca prendre una postura forta i de tolerància zero davant aquestes agressions. 15 anys després de l'assassinat de Guillem Agulló el feixisme continua comptant amb la mateixa impunitat que aleshores.
Una vegada més, des de Maulets fem una crida a les joves antifeixistes dels Països Catalans a combatre aquesta xacra social que és el feixisme, a participar de totes les activitats que es realitzen per denunciar aquestes darreres agressions i a l'autorganització per fer front a aquestos atacs. Al carrer, a l'escola, al treball o a casa al feixisme no se'l tolera, se'l combat.
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA
COMBATEM EL FEIXISME
22 Enero 2008
El passat dissabte 12 de gener, 302é. aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, les organitzacions de l’Esquerra Independentista amb presència al poble (AJPB-CAJEI, COS, Endavant i SEPC) vam dur a terme, amb la inestimable col·laboració dels amics de les penyes futbolístiques Estel Groc i Borratxots, una cercavila que va omplir d’estelades i banderoles dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” els carrers del centre: la convocatòria, que era un homenatge als defensors de la vila i alhora una reivindicació d’un futur en llibertat, va causar gran sorpresa entre el nombrós públic que omplia els carrers i va ser seguida per unes 60-70 persones… Potser aquesta xifra semble reduïda; però, tenint en compte que Vila-real és un lloc especialment difícil per a l’Esquerra Independentista (a més de la desmobilització general i del predomini conservador propi d’aquestes contrades, hi patim un elevadíssim percentatge d’immigració espanyola no-assimilada i l’omnipresència del poderós caciquisme “porcelanil”), les convocants estem prou satisfetes.
Val a dir que, si bé a finals dels 80 / principis dels 90 Vila-real va ser una espècie d’“avantguarda comarcal” de l’independentisme combatiu –amb un actiu nucli de l’MDT i un Casal Independentista–, ja fa molt de temps que la seua presència era purament testimonial (encartellades, algun mural, una exposició i poca cosa més… precisament, ara es compleixen 10 anys exactes de l’última mobilització convocada al poble: una concentració en protesta contra el secessionisme lingüístic de l’IVAJ).
Esperem que aquesta modesta cercavila represente el punt de partida d’una nova etapa d’abundosa i fructífera activitat per a la renovada Esquerra Independentista local: Ni Àustries ni Borbons, visca Basset i visca la Terra!
Comissió local de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”
Vila-real, 15 de gener de 2008
22 Enero 2008
Amb el lema "Qui estima la terra no la destrueix!" i "organitza't i lluita" aquestos murals, realitzats per l'Assemblea de Joves l'Espart a la zona de Burjassot-Empalme, visibles des del metro direcció Bétera (Línea 1) i també des d'un dels ponts que connecta Burjassot i València, estan emmarcats a la campanya “el jovent defensa el territori” i fets per a continuar denunciant, a la vista de la nostra societat la degradació del nostre territori, i en el cas del País Valencià, l'Horta de València la qual ha sigut destruïda per els grans interessos econòmics de la burgesia i l'oligarquia, que per tot el País Valencià actua impunement amb el beneplàcit de les institucions públiques.
Per aquesta raó continuem denunciant i assenyalant llocs on es fica en perill el nostre territori i patrimoni i intentar fer reflexionar al jovent que veu com el seu futur res tindrà a veure amb les arrels del seu poble.
AJ L'Espart (València)
CAJEI
22 Enero 2008
[L'Alacantí, 21/01/2008]
Dues mil persones es van concentrar ahir dissabte 19 de gener a la Plaça de l'Ajuntament d'Alacant per la de protestar contra el tancament del repetidor de la Carrasqueta i reclamar la tornada de les emissions de TV3, el Canal 33, 3/24 i el 300 a les comarques del sud dels Països Catalans. El passat 9 de desembre la Generalitat Valenciana procedia al tancament i precintat de les instal·lacions d'Acció Cultural del País Valencià, impedint la captació dels senyals a les comarques de l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.
Els representants d'Acció Cultural, convocants de la concentració i amb la plaça plena de gom a gom, anunciaren la celebració del pròxim 25 d'abril a Alacant, traslladant la Diada des de València al sud dels Països Catalans, la qual cosa fou rebuda amb satisfacció per totes les assistents.
A les 18.30, i una vegada havia acabat la concentració, les organitzacions Endavant, Maulets i Sepc iniciaren una manifestació que arribà fins a la Plaça de la Muntanyeta. La pràctica totalitat de les assistents a la concentració secundà la convocatòria de l'Esquerra Independentista, en un ambient de combativitat, indignació i reivindicació.
"Volem TV3", "Espanya censura la nostra cultura", "Som d'Alacant, parlem català", i "Escolta PP, Alacant vol TV3" foren els crits més repetits pel llarg seguici.
A la Plaça de la Muntanyeta, al davant de la Subdelegació del Govern, les organitzacions independentistes recordaren la responsabilitat política tant del PP com del PSOE en el tancament de TV3 al sud dels Països Catalans, i indicaren el caràcter normalitzador tant en l'àmbit lingüístic com nacional de les emissions dels canals del Principat.
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
